A partir del 15 d'abril
cada dia una fotografia de paisatge comentada a Instagram

previous arrow
next arrow
Slider

Imatges

Cursos

184

Cursos impartits

3488

Alumnes

12

Centres o associacions

Qui sóc?

Em dic Francesc Muntada Sagrado.

Sóc fotògraf.

M'interessa la conservació del Patrimoni Natural.

La fotografia m'ha donat l'oportunitat per viure com a mi m'agrada: en contacte amb la natura.

M'agrada compartir el meus coneixements, per això faig cursos i taller de fotografia a la natura.

El meu país és Catalunya i vull que sigui un país lliure, un país normal.

Vaig néixer el 1958 a Terrassa, una de les grans ciutats de Catalunya. Als 27 dies ja em van portar a Vacarisses un poblet de pagès a mitja hora de la ciutat. Els meus pares hi tenien llogada una casa i hi passàvem els estius. Els records de la meva infantesa estan dividits en dues vides completament diferents: els hiverns eren foscos, tristos, solitaris, en una escola catalana en temps de Franco que ni tan sols tenia pati i els vespres tancat entre quatre parets.

Els estius, en canvi, eren lluminosos, alegres, oberts… Els boscos i les cingleres de Vacarisses estaven a la nostra disposició i allí vaig aprendre que els arbres i les plantes tenien nom, que hi havia un munt d’espècies d’ocells, d’insectes, de plantes, de mamífers… Va ser voltant pel Cingle o anant a la Torrota amb amics que encara em conservo que vaig aprendre com canvia la llum al llarg del dia i com les roques s’encenen al capvespre.

Des de sempre, he relacionat la vida amb el contacte amb la natura. Sóc conscient de l’oferta cultural de la ciutat i sé que les decisions importants que afecten les nostres vides es prenen a les capitals. Però és a la natura on sento que la sang em corre per les venes i que el meu cos funciona i és a l’aire lliure on se’m desperten algunes emocions que no podrien florir a la ciutat.

Quan tenia sis anys em va venir a les mans el còmic «Espirú i els goril·les». La primera i la segona vinyetes em van impressionar de tal manera que encara en recordo ara el contingut i, en certa manera, han dirigit la meva vida. Diuen: “Cap al tard, els carrers de les ciutats estan plens de gent indiferent i taciturna… van amb l’esquena doblegada i els ulls apagats per la rutina… Tanmateix, de tant en tant hi ha algú que no és com els altres… Aquesta passa viva i la mirada brillant d’intel·ligència no poden enganyar: aquest noi té una gran idea”,

Aquell dia em vaig proposar que jo no seria un d’aquells ciutadans que es mouen pel capvespre de la ciutat amb la l’esquena doblegada i els ulls apagats per la rutina. Jo volia ser com en Fantàstic: volia caminar amb la passa viva i la mirada brillant d’intel·ligència. I, des d’aleshores, he procurat tenir sempre a mà alguna idea que m’il·luminés la mirada, donés vida als meus passos i encengués la meva intel·ligència.

Als vint-i-sis anys em van operar de les cataractes congènites que havien entel·lat des de sempre la meva visió del món i la llum va entrar a dojo en la meva vida. La natura se’m va plantar davant del ulls i em va cridar: «aquí estic! No em trobaves a faltar?». En aquell moment estava casat amb la Cecília. A més de ser una excel·lent companya amb qui viatjar per la vida, era biòloga i em va ensenyar els noms de les plantes, dels ocells i de les papallones. Em va explicar el que sabia de les relacions que hi ha entre els éssers vius i perquè al vessant nord del Montseny hi ha fagedes i al vessant sud alzinars.

Amb ella vaig veure el món d’una altra manera i vaig sentir la necessitat d’abraçar tot allò que, de cop, se m’havia presentat al davant amb tota la seva brillantor, amb els colors vius i les formes detallades. Des de sempre que havia voltat per la natura. Feia muntanya i apuntava en una llista els cims pirinencs de més de tres mil metres que ascendia. Però ara podia veure allò que només havia intuït i vaig adonar-me que entre l’aparcament i el cim hi havia tot un món per descobrir.

Arribar als pics cada cop se’m feia menys atractiu i cada vegada més m’entretenia amb tot el que trobava pel camí. D’aquí a tenir una càmera, començar a retratar allò que observava i comprendre que la fotografia podia ser una manera de viure en contacte amb la natura i fent allò que més m’agrada només hi havia un pas: prendre la decisió de deixar la feina d’informàtic i llençar-me al món incert de la fotografia de natura.

El maig de 1993 vaig deixar del tot la informàtica per dedicar-me a la fotografia. De fet, vaig començar fent muntatges audiovisuals amb quatre projectors de diapositives, però de seguida em vaig adonar que no m’interessava passar els dies tancat en un quarto fosc escoltant fragments de músiques cent vegades i veient passar les mateixes imatges. Jo volia fer fotografies i estar a l’aire lliure, sota el sol, la pluja, el vent, el fred o la calor…

He passat anys portant el meu arxiu fotogràfic sota el nom de Sincronia Audiovisuals. Ha estat una bona feina que consistia en fotografiar allò que m’agradava i trobar després qui ho podria necessitar. I ho han necessitat  revistes, editorials, empreses o institucions dedicades a l’educació ambiental, empreses de publicitat… i un llarg etcètera.

Però el mercat de la fotografia ha canviat radicalment. La fotografia de natura no és una feina valorada socialment tot i que, us imagiuneu les revbistes, els llibres, els webs… sense fotografies? Sigui com sigui, ningú està disposat a pagar el que realment costa fer una bona fotografia: localitzar l’indret, saber quan tindrà la millor llum, esperar que les condicions siguin les adeqüades… esperar, esperar i esperar. Per, després, en un instant, si hi ha sort, captar la imatge que hem estat perseguint durant temps.

Hem hagut d’esmolar l’enginy i buscar altres fonts d’ingressos: cursos, viatges, experiències basades en la pràctica de la fotografia. I tinc la impressió que ens n’anem sortint. Encara volto pel món amb la meva càmera i amb la mirada posada a la Natura. I d’aquest contacte se m’encomana una mica de la saviesa antiga que regula els processos naturals: les lleis inexorables de la Natura. També tinc un ull posat als llibres que es publiquen, les exposicions d’Art, les representacions teatrals i un llarguíssim etcètera. Però continuo retratant la natura i voldria que les meves imatges reflectissin allò que tant m’admira: ser testimoni dels processos naturals.

Ja fa molts anys vaig sentir el Raimon cantar «He mirat aquesta Terra», amb lletra de Salvador Espriu. Em vaig emocionar amb les descripcions del paisatge, del país, del meu país…

«Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar
he mirat aquesta Terra,
he mirat aquesta Terra

Quan per la muntanya que s’alça al ponent
el falcó s’enduia la claror del cel
he mirat aquesta Terra,
he mirat aquesta Terra…»

Si algun dia alguna de les meves fotografies pot emocionar com a mi m’emocionen aquests versos em sentiré plenament satisfet.

Per a mi, dedicar-me professionalment a la fotografia de Natura ha estat una manera d'aportar el meu gra de sorra en la conservació dels paisatges i dels processos naturals. I, també, de les espècies de flora i fauna silvestre. Al llarg de la seva història, la fotografia de Natura ha estat un dels vectors que han esmolat la sensibilitat envers el patrimoni natural. Va ser gràcies a les fotografies de William Henry Jackson i a les pintures de Thomas Moran, a banda dels informes científics i els relats dels exploradors, el que va aconseguir que es creés el 1r parc nacional del món: Yellowstone, per exemple.

La fotografia ens permet entrar, a través de revistes i altres publicacions, a casa de les persones. I presentar-los paisatges espectaculars o la vida dels animals i les plantes. El meu desig és que les meves fotografies, i les de tots els companys de professió, ajudin acrear sentiments d'admiració i estimació envers la natura i que això provoqui canvies en els hàbits de consum d'aquestes persones. Segur que la nostra acció no és determinant, però si hi podem ajudar una miqueta jo ja em donaré per satisfet.

Per això vull agrair als editors de llibres i revistes i als productors d'exposicions i mitjans audiovisuals l'oportunitat que ens ofereixen per fer arribar les nostres fotografies allà on més útils poden ser: a les mans de la ciutadania.

Tot i que amb les meves fotografies he col·laborat en l'edició de molts llibres, és en els llibres d'autor, o projectes propis on puc expressar-me amb més llibertat creant un producte coherent.

Sóc autor de les fotografies dels següents llibres:

Catalunya Íntima (exhaurit)

Idea del periodista Daniel Romaní que és l'autor dels textos. Jo hi vaig aportar la meva visió fotogràfica. El llibre mostra un seguit d'espais naturals amb característiques especials que els fan únics.

Mirades a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El que tenim i no podem perdre (exhaurit)

Llibre que pretén reivindicar la mirada optimista de l'ecologisme i que mostra un seguit d'espais naturals amb un gran valor paisatgístic. Tots els espais que es mostren, en el moment de fer el llibre, es veien amenaçats per algun projecte o per alguna circumstància especial. Alguns d'aquests projectes, afortunadament, han estat desestimats. Els textos són del geògraf Joan Avellaneda.

Cims de Catalunya (2a edició)

Fet amb el biòleg i alpinista Jordi Lalueza, que n'és l'autor dels textos, presenta una selecció d'imatges d'alguns dels cims més significatius, a criteri dels autors, de Catalunya

Parcs de Catalunya

Presenta una col·lecció d'imatges dels diferents espais naturals protegits de Catalunya

La Catalunya que neix

Una iniciativa de Montse Espolet, fotògrafa especialitzada en fotografia de nadons. Presenta un recull d'imatges de paisatges molt significatius de Catalunya on la Montse hi ha fet algunes de les fotografies de nadons.

Paisatges de Catalunya

Un recull dels paisatges que, segons els meu criteri, són significatius de Catalunya, el meu país.

Mira'l:

L'any 2002 vaig decidir que voldria fer un calendari amb imatges dels Pirineus. El vaig batejar calendari Pyrene. El primer que va sortir va ser l'any 2003, amb disseny de Paco Jurado. Vaig decidir tirar-lo endavant en solitari, o sigui, buscar un impressor i un distribuidor. La inciativa no va sortir malament: vaig guanyar 8 €! I vaig poder regalar calendaris als clients més especials i a la família.

L'any 2004 l'editorial Alpina va entrar en el projecte. El Xavier Forés en va fer un nou disseny i el projecte va anar molt millor. Des d'aleshores hem anat fent el calendari Pyrene cada any i hem fet poques variacions en el disseny del Xavier.

Sempre he fet cursos de fotografia. Des que em vaig sentir prou preparat com per poder compartir el meus coneixements amb altres persones interessades en la fotografia. La docència m'agrada i, pel que em diuen, m'explico prou bé.

He fet cursos a moltes entitats naturalistes, excursionistes i fotogràfiques de Catalunya i he sigut professor de fotografia d'espais naturals al Centre per la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC fins que ens va suprimir el grau en fotografia. També sóc professor de fotografia de Natura a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la facultat de Biologia de la UB.

Després de molts anys de fer classes, vaig pensar que seria interessant oferir altres possibilitats de formació en fotografia, més lligades a la pràctica i a la resolució de situacions concretes. En vaig parlar amb la Maria Rosa Vila, el Manel Soria i el Roger Eritja i en va sortir Imaginem, Vivències fotogràfiques, una empresa dedicada a organitzar activitats i viatges relacionats amb la pràctica de la fotografia de Natura i amb un clar vessant formatiu.

El Roger, per motius personals, se'n va desvincular de bon principi i vam arrencar amb la Maria Rosa i el Manel. El cap d'un temps, a causa del temps que li reclamava la dedicació a la UPC el Manel també se'n va desvincular. Finalment, la Maria Rosa també va deixar-ho per falta de temps.

Durant un breu període, l'Adriana Olsina també va formar port d'Imaginem. Actualment, l'equip el formem la Marta Begué, que s'ocupa de la producció de les Vivències fotogràfiques i el Jordi Brú i jo que som els que hi posem els coneixements en fotografia i en el Patrimoni natural.