Galeries
Formació en fotografia
Transcripció del vídeo, per si preferiu llegir
Des de molt petit m’ha agradat compartir els meus coneixements. Ja a l’escola ajudava els meus companys a resoldre els problemes de física, de química, de matemàtiques, que eren les assignatures que a mi se’m donaven bé. I als 13 anys vaig començar a guanyar els primers diners fent classes particulars.
Ara em dedico a fer classes de fotografia. Faig aquestes classes a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, al CRBA, al Centre de Recursos per la Biodiversitat Animal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i, sobretot, a Imaginem i al Caso de la Fotografia.
Imaginem és una iniciativa d’ara fa més de 10 anys i que va sortir de la necessitat de sortir de l’aula per fer classes de fotografia de natura. Em semblava absurd explicar fotografia de natura tancat en una aula. Volia que allò que jo estava explicant es pogués experimentar i es pogués provar i es pogués resoldre exactament en el mateix moment en què jo ho estava explicant.
A Imaginem fem dos tipus d’activitats diferents. Unes són purament de formació, en les quals plantegem situacions fotogràfiques a la natura i anem a la natura a resoldre-les. Un exemple podria ser fotografiar la Via Làctia en un entorn amb contaminació lluminosa. Fem una sortida a la Costa Brava, on hi ha molta contaminació lluminosa, malauradament, i allà fotografiem la Via Làctia i expliquem com podem superar tots els reptes que aquest tipus de fotografia comporta.
L’atre tipus d’ctivitats que fem a Imaginem són les de descoberta.En aquestes, el que fem és portem les persones que s’apunten a les nostres vivències a indrets que nosaltres considerem que aporten molt bones oportunitats fotogràfiques. Els portem als millors llocs en el millor moment i, un cop allà, els ajudem a treure el màxim rendiment de les oportunitats fotogràfiques que aquell indret ens ofereix.
El Casó de la Fotografia, en canvi, és exactament el contrari. Després d’anys de fer activitats a la natura, acabes descobrint que l’aula també té els seus avantatges, sobretot poder projectar i comentar exemples fotogràfics. El Casó de la Fotografia neix d’aquest reconeixement.
El 2020, amb la meva parella, la Marta, vam aconseguir realitzar un dels nostres somnis: marxar de la nostra ciutat natal, Terrassa, i anar-nos-en a viure en plena natura. Ara vivim al Berguedà, en una casa que es diu El Casó, i hem habilitat un espai d’aquest Casó per convertir-lo en aula fotogràfica.
Què fem al Casó de la Fotografia? Doncs, utilitzem l’aula per explicar, projectar, comentar tècniques. Fins i tot jugar amb l’ordinador… i després sortim a la natura on apliquem tot allò que hem après a l’aula. És una excel·lent oportunitat per aprendre fotografia perquè té els dos vessants, el vessant positiu de l’aula i el vessant positiu de la pràctica in situ a la natura.
Si en voleu saber més, a sota trobareu els enllaços a Imaginem, al Casó de la Fotografia, a l’Institut d’Estudis Fotogràfics i al CRBA. Moltes gràcies.
Publicacions
Per a un fotògraf, publicar la seva obra és a la vegada un desig, una il·lusió i una necessitat. Desig perquè en realitat la fotografia és una forma de comunicació i no té sentit fer servir aquesta forma per no comunicar res a ningú. Il·lusió perquè veure com terceres persones o empreses vaolren el propi treball sempre és estimulant. I necessitat perquè en la societat que vivim cal convertir la feina en diners per, amb aquests diners, aconseguir productes o serveis.
He publicat sobretot en el món editorial, col·laborant en l’edició de llibres. També o he fet, tot i que no tant, en revistes. Però on més he abocat la meva feina ha estat en el món audiovisual i en recursos per a l’educació ambiental. Aquí no faré una llista exhaustiva dels mitjans en que he col·laborat, però sí que em fa il·lusió ressenyar aquelles obres que han sortit de la meva inciciativa o en les que tingut un paper rellevant en la seva realització.
Catalunya íntima
Idea de Daniel Romaní, periodista, que en va fer els textos. Em va proposar fer les fotografies del llibre i també vaig participar en l’elecció dels capítols.
Cims de Catalunya
Conjuntament amb Jordi Lalueza, responsable dels textos, i l’editorial Alpina. N’hem fet tres edicions
Parcs de Catalunya
Una iniciativa de Martí Nadal, d’editorial Alpìna. Aquí en vaig fer les fotografies i els textos
Mirades a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El que tenim i no podem perdre
Fruit de la necessitat de posar el valor alguns elements del patrimoni natural que encara conservem, però que de cap manera podem deixar-nos perdre. En col·laboració amb Joan Avellaneda amb qui vam definir els capítols i qui va escriure els textos. Un agraïment a Salvador Cardús pel seu magnífic pròleg i a la Beth Rodergas pels seus comentaris. Aquesta obra va ser possible gràcies al patrocini de Caixa Sabadell.
La Catalunya que neix
Una iniciativa de Montse Espolet, que en va fer la coordinació i em va convidar a participar-hi. També és autora d’una part de les fotografies. Un agraïment a Txe Arana, Germà Bel, Lloll Beltran, Salvador Cardús, Muriel Casals, Bonaventura Clotet, Mercè A Fitó, Ramon Folch, Eva Piquer, Núria Picas, Lídia Pujol i Vicenç Villatoro pels seus textos.
Paisatges de Catalunya
Fruit de la necessitat de posar en valor els paisatges de Catalunya. Llibre totalment vigent ara que el paisatge es veu amenaçat per una de les més grans agressions que pot arribar a patir al llarg de la història: la implantació indiscriminada de centrals eòliques i fotovoltaiques.
Calendaris Pyrene
Una iniciativa que va començar l’any 2003 i que continua ben viva. La primera edició, la de l’any 2003, vaig fer-la pel meu compte. Vaig cercar una impremta i una distribuïdora. No va anar massa bé. En vaig fer 1500. No vaig saber ecollir la distribuïdora adequada i en van sobrar molts. Però vaig guanya 8 € i vaig tenir calendaris per regalar a la família i als amics.
A partir de 2004 l’editorial Alpina va entrar en el projecte i des de llavors és una iniciativa que funciona bé. Des d’Alpina s’ocupen de la impressi´ço i la distribució i amb ells he après que la distribució és clau per a l’èxit o el fracàs d’un projecte editorial. Un sincer agraïment a l’editorial Alpina i al seu director, el Martí Nadal, per haver cregut en aquest projecte, per haver-lo fet créixer i donar-li llarga vida.
Qui soc?
Soc fill del Llorenç i la Joana, però també soc fruit de moltes altres coses. De les vacances passades a la Barcelonata, a Vacarisses, i dels amics que encara em duren des de fa més de 40 anys. Dels Tintín, dels Astèrix, dels Espirú i Fantastic (i el Marsupilami) i dels Gil Pupul·la. Del Centre Excursionista de Terrassa, on he après a moure’m per les muntanyes i hi he fet amics dels que duren tota la vida.
De les llargues converses de les nits d’estiu als boscos del camí del Guinardeu, dels llibres de Hermann Hesse, Cesare Pavese, Fiòdor Dostoievski o Manuel de Pedrolo. D’algunes pel·licules extraordinàries del Cine Club del Catalunya i d’altres d’infumables que ens les empassàvem senceres.
Però, sobretot, dels anys passats amb la Cecília i de tot el que vaig aprendre amb ella. Ella em va introduir al coneixement de la Natura i d’aquí en va sortir la dedicació a la fotografia de natura. Dels que vaig passar amb la Montse, amb qui vaig aprendre a estimar la cultura popular i a fer quartetes.
I finalment de la meva vida amb la Marta, amb qui ha cristal·litzat tot plegat i amb qui finalment he trobat la serenor que sempre havia cercat. Amb qui he pogut anar a viure enmig de la natura. I amb qui vull passar la resta de la nostra vida.
He fet moltes feines diferents, he viscut a diversos llocs i he provat moltes coses diferents. Però al final m’he quedat vivint a la natura, fotografiant la natura i compartint els meus coneixements de fotografia amb qui ha volgut assistir als meus cursos o tallers.
Vull donar les gràcies a tothom. M’han passat coses que no voldria que passin a ningú. Però en el fons, em sento afortunat i agraït. Agraït a qui m’ha donat la vida i a qui m’ha fet com soc.
Gràcies!