Cursos
Cursos impartits
Alumnes
Centres o associacions
Qui soc?
Em dic Francesc Muntada Sagrado.
Sóc fotògraf.
M'interessa la conservació del Patrimoni Natural.
La fotografia m'ha donat l'oportunitat per viure com a mi m'agrada: en contacte amb la natura.
M'agrada compartir el meus coneixements, per això faig cursos i taller de fotografia a la natura.
El meu país és Catalunya i vull que sigui un país lliure, un país normal.
Vaig néixer el 1958 a Terrassa, una de les grans ciutats de Catalunya. Als 27 dies ja em van portar a Vacarisses un poblet de pagès a mitja hora de la ciutat. Els meus pares hi tenien llogada una casa i hi passàvem els estius. Els records de la meva infantesa estan dividits en dues vides completament diferents: els hiverns eren foscos, tristos, solitaris, en una escola catalana en temps de Franco que ni tan sols tenia pati i els vespres tancat entre quatre parets.
Els estius, en canvi, eren lluminosos, alegres, oberts… Els boscos i les cingleres de Vacarisses estaven a la nostra disposició i allí vaig aprendre que els arbres i les plantes tenien nom, que hi havia un munt d’espècies d’ocells, d’insectes, de plantes, de mamífers… Va ser voltant pel Cingle o anant a la Torrota amb amics que encara em conservo que vaig aprendre com canvia la llum al llarg del dia i com les roques s’encenen al capvespre.
Des de sempre, he relacionat la vida amb el contacte amb la natura. Sóc conscient de l’oferta cultural de la ciutat i sé que les decisions importants que afecten les nostres vides es prenen a les capitals. Però és a la natura on sento que la sang em corre per les venes i que el meu cos funciona i és a l’aire lliure on se’m desperten algunes emocions que no podrien florir a la ciutat.
Quan tenia sis anys em va venir a les mans el còmic «Espirú i els goril·les». La primera i la segona vinyetes em van impressionar de tal manera que encara en recordo ara el contingut i, en certa manera, han dirigit la meva vida. Diuen: “Cap al tard, els carrers de les ciutats estan plens de gent indiferent i taciturna… van amb l’esquena doblegada i els ulls apagats per la rutina… Tanmateix, de tant en tant hi ha algú que no és com els altres… Aquesta passa viva i la mirada brillant d’intel·ligència no poden enganyar: aquest noi té una gran idea”,
Aquell dia em vaig proposar que jo no seria un d’aquells ciutadans que es mouen pel capvespre de la ciutat amb la l’esquena doblegada i els ulls apagats per la rutina. Jo volia ser com en Fantàstic: volia caminar amb la passa viva i la mirada brillant d’intel·ligència. I, des d’aleshores, he procurat tenir sempre a mà alguna idea que m’il·luminés la mirada, donés vida als meus passos i encengués la meva intel·ligència.
Als vint-i-sis anys em van operar de les cataractes congènites que havien entel·lat des de sempre la meva visió del món i la llum va entrar a dojo en la meva vida. La natura se’m va plantar davant del ulls i em va cridar: «aquí estic! No em trobaves a faltar?». En aquell moment estava casat amb la Cecília. A més de ser una excel·lent companya amb qui viatjar per la vida, era biòloga i em va ensenyar els noms de les plantes, dels ocells i de les papallones. Em va explicar el que sabia de les relacions que hi ha entre els éssers vius i perquè al vessant nord del Montseny hi ha fagedes i al vessant sud alzinars.
Amb ella vaig veure el món d’una altra manera i vaig sentir la necessitat d’abraçar tot allò que, de cop, se m’havia presentat al davant amb tota la seva brillantor, amb els colors vius i les formes detallades. Des de sempre que havia voltat per la natura. Feia muntanya i apuntava en una llista els cims pirinencs de més de tres mil metres que ascendia. Però ara podia veure allò que només havia intuït i vaig adonar-me que entre l’aparcament i el cim hi havia tot un món per descobrir.
Arribar als pics cada cop se’m feia menys atractiu i cada vegada més m’entretenia amb tot el que trobava pel camí. D’aquí a tenir una càmera, començar a retratar allò que observava i comprendre que la fotografia podia ser una manera de viure en contacte amb la natura i fent allò que més m’agrada només hi havia un pas: prendre la decisió de deixar la feina d’informàtic i llençar-me al món incert de la fotografia de natura.
El maig de 1993 vaig deixar del tot la informàtica per dedicar-me a la fotografia. De fet, vaig començar fent muntatges audiovisuals amb quatre projectors de diapositives, però de seguida em vaig adonar que no m’interessava passar els dies tancat en un quarto fosc escoltant fragments de músiques cent vegades i veient passar les mateixes imatges. Jo volia fer fotografies i estar a l’aire lliure, sota el sol, la pluja, el vent, el fred o la calor…
He passat anys portant el meu arxiu fotogràfic sota el nom de Sincronia Audiovisuals. Ha estat una bona feina que consistia en fotografiar allò que m’agradava i trobar després qui ho podria necessitar. I ho han necessitat revistes, editorials, empreses o institucions dedicades a l’educació ambiental, empreses de publicitat… i un llarg etcètera.
Però el mercat de la fotografia ha canviat radicalment. La fotografia de natura no és una feina valorada socialment tot i que, us imagiuneu les revbistes, els llibres, els webs… sense fotografies? Sigui com sigui, ningú està disposat a pagar el que realment costa fer una bona fotografia: localitzar l’indret, saber quan tindrà la millor llum, esperar que les condicions siguin les adeqüades… esperar, esperar i esperar. Per, després, en un instant, si hi ha sort, captar la imatge que hem estat perseguint durant temps.
Hem hagut d’esmolar l’enginy i buscar altres fonts d’ingressos: cursos, viatges, experiències basades en la pràctica de la fotografia. I tinc la impressió que ens n’anem sortint. Encara volto pel món amb la meva càmera i amb la mirada posada a la Natura. I d’aquest contacte se m’encomana una mica de la saviesa antiga que regula els processos naturals: les lleis inexorables de la Natura. També tinc un ull posat als llibres que es publiquen, les exposicions d’Art, les representacions teatrals i un llarguíssim etcètera. Però continuo retratant la natura i voldria que les meves imatges reflectissin allò que tant m’admira: ser testimoni dels processos naturals.
Ja fa molts anys vaig sentir el Raimon cantar «He mirat aquesta Terra», amb lletra de Salvador Espriu. Em vaig emocionar amb les descripcions del paisatge, del país, del meu país…
«Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar
he mirat aquesta Terra,
he mirat aquesta TerraQuan per la muntanya que s’alça al ponent
el falcó s’enduia la claror del cel
he mirat aquesta Terra,
he mirat aquesta Terra…»
Si algun dia alguna de les meves fotografies pot emocionar com a mi m’emocionen aquests versos em sentiré plenament satisfet.
Per a mi, dedicar-me professionalment a la fotografia de Natura ha estat una manera d'aportar el meu gra de sorra en la conservació dels paisatges i dels processos naturals. I, també, de les espècies de flora i fauna silvestre. Al llarg de la seva història, la fotografia de Natura ha estat un dels vectors que han esmolat la sensibilitat envers el patrimoni natural. Va ser gràcies a les fotografies de William Henry Jackson i a les pintures de Thomas Moran, a banda dels informes científics i els relats dels exploradors, el que va aconseguir que es creés el 1r parc nacional del món: Yellowstone, per exemple.
La fotografia ens permet entrar, a través de revistes i altres publicacions, a casa de les persones. I presentar-los paisatges espectaculars o la vida dels animals i les plantes. El meu desig és que les meves fotografies, i les de tots els companys de professió, ajudin acrear sentiments d'admiració i estimació envers la natura i que això provoqui canvies en els hàbits de consum d'aquestes persones. Segur que la nostra acció no és determinant, però si hi podem ajudar una miqueta jo ja em donaré per satisfet.
Per això vull agrair als editors de llibres i revistes i als productors d'exposicions i mitjans audiovisuals l'oportunitat que ens ofereixen per fer arribar les nostres fotografies allà on més útils poden ser: a les mans de la ciutadania.
Tot i que amb les meves fotografies he col·laborat en l'edició de molts llibres, és en els llibres d'autor, o projectes propis on puc expressar-me amb més llibertat creant un producte coherent.
Sóc autor de les fotografies dels següents llibres:
Catalunya Íntima (exhaurit)
Idea del periodista Daniel Romaní que és l'autor dels textos. Jo hi vaig aportar la meva visió fotogràfica. El llibre mostra un seguit d'espais naturals amb característiques especials que els fan únics.
Mirades a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El que tenim i no podem perdre (exhaurit)
Llibre que pretén reivindicar la mirada optimista de l'ecologisme i que mostra un seguit d'espais naturals amb un gran valor paisatgístic. Tots els espais que es mostren, en el moment de fer el llibre, es veien amenaçats per algun projecte o per alguna circumstància especial. Alguns d'aquests projectes, afortunadament, han estat desestimats. Els textos són del geògraf Joan Avellaneda.
Cims de Catalunya (2a edició)
Fet amb el biòleg i alpinista Jordi Lalueza, que n'és l'autor dels textos, presenta una selecció d'imatges d'alguns dels cims més significatius, a criteri dels autors, de Catalunya
Parcs de Catalunya
Presenta una col·lecció d'imatges dels diferents espais naturals protegits de Catalunya
La Catalunya que neix
Una iniciativa de Montse Espolet, fotògrafa especialitzada en fotografia de nadons. Presenta un recull d'imatges de paisatges molt significatius de Catalunya on la Montse hi ha fet algunes de les fotografies de nadons.
Paisatges de Catalunya
Un recull dels paisatges que, segons els meu criteri, són significatius de Catalunya, el meu país.
Mira'l:
L'any 2002 vaig decidir que voldria fer un calendari amb imatges dels Pirineus. El vaig batejar calendari Pyrene. El primer que va sortir va ser l'any 2003, amb disseny de Paco Jurado. Vaig decidir tirar-lo endavant en solitari, o sigui, buscar un impressor i un distribuidor. La inciativa no va sortir malament: vaig guanyar 8 €! I vaig poder regalar calendaris als clients més especials i a la família.
L'any 2004 l'editorial Alpina va entrar en el projecte. El Xavier Forés en va fer un nou disseny i el projecte va anar molt millor. Des d'aleshores hem anat fent el calendari Pyrene cada any i hem fet poques variacions en el disseny del Xavier.
Sempre he fet cursos de fotografia. Des que em vaig sentir prou preparat com per poder compartir el meus coneixements amb altres persones interessades en la fotografia. La docència m'agrada i, pel que em diuen, m'explico prou bé.
He fet cursos a moltes entitats naturalistes, excursionistes i fotogràfiques de Catalunya i he sigut professor de fotografia d'espais naturals al Centre per la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC fins que ens va suprimir el grau en fotografia. També sóc professor de fotografia de Natura a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la facultat de Biologia de la UB.
Després de molts anys de fer classes, vaig pensar que seria interessant oferir altres possibilitats de formació en fotografia, més lligades a la pràctica i a la resolució de situacions concretes. En vaig parlar amb la Maria Rosa Vila, el Manel Soria i el Roger Eritja i en va sortir Imaginem, Vivències fotogràfiques, una empresa dedicada a organitzar activitats i viatges relacionats amb la pràctica de la fotografia de Natura i amb un clar vessant formatiu.
El Roger, per motius personals, se'n va desvincular de bon principi i vam arrencar amb la Maria Rosa i el Manel. El cap d'un temps, a causa del temps que li reclamava la dedicació a la UPC el Manel també se'n va desvincular. Finalment, la Maria Rosa també va deixar-ho per falta de temps.
Durant un breu període, l'Adriana Olsina i el Jordi Brú també van formar part d'Imaginem. Actualment, l'equip el formem la Marta Begué, que s'ocupa de la producció de les Vivències fotogràfiques i jo que sóc qui hi posa els coneixements en fotografia i en el Patrimoni natural.
Des que em vaig dedicar professionalment a la fotografia he volgut compartir els meus coneixements amb qui hi estigués interessat. Tallers i cursos han acompanyat tota la meva vida de fotògraf, en els quals he intentat transmetre no solament la tècnica i la creativitat en fotografia de natura sinó també l'estimació per al patrimoni natural i la necessitat de conservar-lo.
Després d'uns anys de fer classes a les aules vaig crear, juntament amb altres fotògrafs, Imaginem Vivències Fotogràfiques, amb la intenció de treure les classes de l'aula i portar-les allà on realment es fan les fotografies de natura: el medi natural. La idea era posar l'accent en la realització de les fotografies i que fos a través de la pràctica directa allò que fes descobrir als fotògrafs les dificultats que es trobarien i presentar-los les solucions tècniques i estètiques més adequades en cada cas. I estic plenament satisfet d'aquest enfocament en la formació en fotografia.
Però un cop han passat gairebé 10 anys d'Imaginem, m'he adonat que l'aula també té coses positives. El fet de poder projectar exemples, de fer presentacions on s'expliquen les tècniques pas a pas, poder comparar els resultats que s'obtenen en aplicar unes tècniques o unes altres és altament positiu per a l'aprenentage. Com es poden combinar ambdues coses? Doncs poder disposar d'una aula enmig de la natura, de manera que allò que s'ha discutit a l'aula es pugui posar en pràctica de manera immediata.
Això és el Casó de la Fotografia: un espai multidisplinar dedicat a la fotografia de natura. Un espai que tant pot ser una aula com un estudi fotogràfic. Una sala de projeccions o una sala d'exposicions. Un espai que voldríem que els fotògrafs que participen a les nostres activitats se'l puguin sentir seu i hi puguin proposar, també, activitats, projectar-hi o exposar les seves fotografies o, senzillament, celebrar alguna efemèride o compartir les experiències de viatges fotogràfics viscuts.
Amb quin material treballo?
Sempre he defensat que el material fotogràfic és la part menys important de la fotografia i que qui crea les imatges és el fotògraf. Crec que una imatge mal resolta tècnicament pot arribar a emocionar, però que una imatge buida de contingut, encara que sigui tècnicament perfecta, ens deixarà indiferents. I crec que, realment, el que pretenem amb les nostres fotografies, és despertar sentiments, crear emocions i provocar algun tipus de reacció en les persones que veuen les imatges que creem amb el nostre equip fotogràfic.
Tanmateix, he constatat al llar dels 30 anys que fa que faig classes de fotografia, que el material fotogràfic desperta l’interès de la majoria de fotògrafs. No només de qui comença, que molt sovint demana consell sobre quina és la càmera que li podria anar bé, sinó també de molts fotògrafs consagrats que miren amb respecte i admiració aquests ginys de l’òptica, la mecànica i l’electrònica que ens permeten captar les imatges fotogràfiques que després compartim en publicacions, audiovisuals o xarxes socials.
Per aquest motiu m’he decidit a compartir amb tots vosaltres quin és l’equip fotogràfic que utilitzo i per a què faig servir cadascun d’aquestes meravelles que la tecnologia posa al nostre abast:
Càmeres:
Sony A7R IV
Càmera sense mirall, fullframe, de 61 Mp
Pel meu gust, massa píxels! La vaig comprar perquè va ser una ocasió immillorable i perquè tenia, i tinc, al cap fer fotos amb gran format. Però a l’hora de la veritat, em va molt més bé la que A7 III, que era la càmera que feia servir abans de comprar aquesta.
La trobo més ergonòmica, més ben pensada, més còmoda… i he de carregar amb aquests píxels de massa!Tot i que en alguna ocasió, sobretot amb fotografies de fauna, m’ha servit per poder-les retallar una mica i enquadrar millor!
Sony A7 III
Càmera sense mirall, fullframe, de 24 Mp
Per mi la combinació perfecta! Un sensor gran, píxels suficients per competir en el mercat actual i una bona resposta en condicions pobres de llum. Si no hagués adquirit la 7R IV, n’estaria ben content! Però la nova versió de les «R» és una mica més ergonòmica i més còmoda d’utilitzar i he acabat fent servir la «R», tot i que penso que té massa píxels, que aquesta.
Objectius:
Sony 14mm f1.8 GM
Objectiu fix, gran angular lluminós
Sempre m’han agradat les fotografies fetes amb objectius granangulars. La capacitat de ressaltar el primer terme que tenen és insubstituïble! I per a un sensor fullframe, 14mm és una distància focal extraordinària. També l’utilitzo per bona part de les meves fotografies nocturnes. Té molt poques aberracions, la qual cosa és meravellosa quan es fotografies estrelles i és prou lliminós com permetre enfocar, manualment, les estrelles directament.
Una òptica excel·lent!
Sony 24mm f1.4 GM
Objectiu fix, angular molt lluminós
A mida que vaig aprenent més fotografia, més m’adono que els desenfocaments són els que acaben fent que una fotografia sigui sorprenent. Evidentment, no és així en tots els casos, però en moltes ocasions, controlar el nivell de desenfocament 3ens permet crear imatges molt més suggerents. És per aquest motiu que vaig mirar d’aconseguir aquest 24mm f1.4: per controlar la profunditat de camp amb molta més precisió i aconseguir que, a la fotografia final només quedi enfocat allò que interessa ressaltar i la resta quedi amb un nivell de desenfocament suficient com per evitar distraccions.
Sony 24-105mm f4 G
Objectiu zoom d’angular a teleobjectiu moderat
És l’objectiu de batalla. El que em serveix per cobrir les distàncies focals intermèdies, que es necessiten sovint, però que no són les que més m’agraden. Si m’he d’acostar als 24 mm prefereixo canviar-lo i fer servir el 24 fix i si m’acosto als 100 també prefereixo utilitzar el 100-400. Tanmateix, és una òptica molt versàtil que permet enfocar força a prop i que fins i tot serveix per a fer fotografies de detalls.
Sony 100-400mm f4.5-5.6 GM
Teleobjectiu zoom
Objectiu que faig servir molt sovint i en situacions molt diverses. Evidentment, és l’objectiu que utilitzo per a les fotografies de fauna, però també el faig servir força per a aïllar detalls del paisatge, per fer postes i sortides del Sol i de la Lluna i, fins i tot,. com té una distància mínim d’enfocament de 98 cm, per fer detalls de la natura com flors, fruits silvestres, papallones, etc.
Estic francament feliç amb les prestacions d’aquest objectiu!
Sony 90mm f2.8 G macro
Objectiu fix macro
Excel·lent objectiu macro. Bona definició, relació de reproducció 1:1 i diafragma 2.8 que permet bons desenfocaments. L’únic defecte que li trobo, pel meu gust, és que el pas de focus manual a automàtic és desplaçant l’anell d’enfocament endavant i enrere. Em sembla poc pràctic i preferiria que fos un interruptor, com amb la resta de lents. Però és un inconvenient meno, que segurament a altres fotògrafs els deu agradar, comparat amb l’excel·lent rendiment d’aquesta òptica.
Sony 12-24 mm f4 G
Objectiu zoom de gran angular extrem a angular
Excel·lent objectiu que durant molt de temps va ser el meu angular preferit. Però el fet de tenir diafragma 4 m’obligava a augmentar la ISO en fotografia nocturna, la qual cosa repercutia en la qualitat final de les imatges. Des que vaig adquirir el 14 mm i el 24 mm fixos, aquesta lent ha anat quedant una mica més arraconada i només la faig servir en ocasions en les que crec que em serà més pràctic un zoom o quan sé que necessitaré més angular que els 14 mm.
Convertidor Sony 1.4x
Convertidor per a teleobjectius
Tot i l’excel·lent qualitat òptica d’aquest convertidor, en veure les imatges al 100% es pot veure una lleugera pèrdua en la nitidesa de la imatge. Tanmateix, en algunes ocasions, quan el 100-400 no em proporciona la imatge que necessito, aquest teleconvertidor em permet treballar amb aquest objectiu com si fos un 140-560mm f6.3-8, la qual cosa, en determinades ocasions és prou útil.
7Artisans 35mm f0.95
Objectiu fix angular auperlluminós
7Artisans posa objectius ultralluminosos al nostre abast i per un preu molt assequible. Evidentment, no tenen la qualitat òptica dels objectius Sony GM, però en algunes ocasions ens permeten aconseguir imatges que no es podrien aconseguir amb altres objectius: profunditats de camp molt minses, tot i tractar-se d’un angular, i temps d’obturació raonablement curts fins i tot en situacions de poca llum.
Suport:
Suport en «L» Smallrig per a la Sony A7R IV
Suport en «L» Smallrig per a la Sony A7R IV
Els suports en «L» permeten passar d’orientació horitzontal a vertical sense haver de canviar la posició de la ròtula. Estic raonablement content dels suports en «L» que ofereix Smallrig. Estan ben construïts i tenen detalls com portar una clau adequada per muntar-los i desmuntar-los en el propi suport. Tanmateix, Tal com estan dissenyades les connexions a les càmeres Sony, en utilitzar un d’aquests suports en posició vertical, la connexió per a un intervalòmetre o qualsevol control remot per cable és impossible.
Ròtula Sunway GH-PRO II+
Ròtula micromètrica ideal per a fotografia del paisatge i macrofotografia. Completament inútil per a fotografia d’acció, per petita i lenta que sigui aquesta acció. El gran avantatge d’aquestes ròtules mil·limètriques és que es pot enquadrar amb moltíssima precisió i que la càmera no es mou en deixar-la anar, perquè no cal bloquejar-la.
Abans de fer servir aquesta ròtula Sumway vaig fer servir la Benro GD3WH, també micromètrica, però al cap d’un any va començar a agafar joc i es va tornar inestable. Abans encara, feia servir la micromètrica Manfrotto 410. La Manfrotto pesa més i té tendència a anar més dura que la Benro, especialment quan fa fred.
Ròtula Manfrotto 468MGRG5
És una ròtula de bola hidroestàtica, la qual cosa significa que bloqueja la posició desitjada d’una manera més segura que les ròtules mecàniques. Per ser una ròtula de bola, és excel·lent, però ami no m’acaben de fer el pes les ròtules de bola, perquè en amb un sol comandament es bloquegen (i desbloquegen) els tres eixos de moviment: l’anivellament de la càmera, amunt i avall i dreta- esquerra. A mi em sembla molt difícil enquadrar i anivellar la càmera amb aquest tipus de ròtules, tot i que són les més utilitzades i les fan servir excel·lents fotògrafs.
Per mi és una ròtula tot terreny, que ocupa menys espai i pesa menys que les altres ròtules que faig servir. Per tant, per a mi és una solució de compromís.
Ròtula Benro GH2
Ròtula gimbal especial per treballar amb teleobjectius que porten anell d’orientació incorporat. Les ròtules gimbal estan pensades per treballar amb grans teleobjectius i estan dissenyades de manera que el conjunt càmera objectiu pugui quedar perfectament equilibrat, de manera que allà on es deixa es queda, sense fer moviments bruscs.
Evidentment és la ròtula ideal per fer fotografies de fauna ja que permet moviments suaus i discrets i, al mateix temps, també permet fer el seguiment dels animals que es desplacen.
Ròtula panoràmica Nodal Ninja NN3 mkII
Tot i que en fotografia de natura fer girar la càmera pel punt nodal de l’objectiu en fer panoràmiques no és imprescindible, sí que ajuda a obtenir millor panoràmiques, especialment si es volen construir després imatges equirectangulars dimàmiques, o sigui, aquelles imatges que podem girar al nostre gust per veure el paisatge (o l’interior d’un edifici) en qualsevol direcció.
La ròtula Nodal Ninja NN3 mkII és de les més senzilles que permeten girar l’equip pel punt nodal de l’objectiu, però per a un fotògraf de natura és més que suficient.
Trípodes
Tinc tres trípodes. Un Gitzo molt antic i molt gros d’alumini. Un Gitzo també força antic, però no tant, de carboni i un Benro de carboni que també té ja uns quants anys. Les etiquetes dels tres trípodes, amb el temps, s’han anat desfent, de manera que no sé quins models són!
El que més utilitzo és el Benro. És més lleuger que els altres, li vaig poder posar una columna central molt curta, de manera que puc obrir les potes al màxim i la ròtula queda gairebé ran de terra i tot i els anys que té i la tralla que ha hagut de suportar (aigua, aigua salada, sorra, pols, fred, calor…), bloqueja bé les potes.
El Gitzo d’alumini només el faig servir en aguaits per fotografiar animals i amb la ròtula GH2. És massa pesat per moure’l amunt i avall, però és el més estable que tinc i per fer fotografies amb teleobjectius llargs és excel·lent, tot i els anys que té!
L’altre Gitzo ara el tinc avariat esperant una peça de recanvi, però n’estava molt content. Té la columna central desplaçada a un costat i abatible, la qual cosa permet acostar la càmera molt a prop de terra, ideal per a la macrofotografia a la natura.
Altres accessoris:
Tubs d’extensió
Tot i tenir un objetiu macro que permet relacions de reproducció d’1:1, en algunes ocasions necessitem més ampliació i els tubs d’extensió en permeten apartar lleugerament l’objectiu de la càmera amb la qual cosa podem acostar-nos una mica més als objectes i, per tant, aconseguir relacions de reproducció una mica més grans. Pràcticament només els faig servir amb l’objectiu macro.
Lent d’aproximació Rainox M-250
Quan vull fotografiar un detall tan petit que amb els tubs d’extesió no en tinc prou com per omplir el fotograma, utilitzo la let d’aproximació Raynox m-250, que s’adapta perfectament al meu objectiu macro.
Les lents d’aproximació són com ulleres de vista cansada que es situen davant de l’objectiu de la càmera i ens permeten enfocar més a prop del límit de l’objectiu.
Objectiu de microscopi Amscope Plan 4x
La macrofotografia no s’acaba allà on arriben els objectius fotogràfics equipats amb els accessoris que sigui, sempre ens hi voldríem acostar més i més! Per aquest motiu, en algunes ocasions faig servir un objectiu de microscopi, que amb l’adaptador adeqüat em permet fer ampliacions 1:4, o sigui, que la imatge de l’objecte fotografiat és 4 vegades més gran en el sensor que la seva mida real.
Carril d’enfocament motoritzat WeMacro
Quan s’arriba a relacions de reproducció de 1:4 la profunditat de camp és tan i tan petita que no aconseguiríem imatges interessants. L’única manera d’aconseguir que es vegi alguna cosa inintel·ligible és fent apilats d’enfocament. Aquesta tècnica consisteix en fer diverses fotografies enfocant a punts diferents per després apilar-les i aprofitar la part enfocada de cadascuna. Aquest carril d’enfocament motoritzat, que permet avançar la càmera a passos d’una mil·lèsima de mil·límetre, m’assegura que no hi haurà parts de la imatge que quedaran desenfocades.