';

La nit del Marroc

_7002031

 

Afortunadament, ens ha tocat viure en un país sense grans problemes: no patim malalties incurables tret,potser, de la sida, no hi ha animals perillosos, tenim el que ens fa falta i hi ha pocs, encara que masses, casos de pobresa extrema. Els catalans som gent afortunada i, encara que ens queda algun assumpte per resoldre que espero que resoldrem aviat, no ens podem queixar gaire.

Malauradament, res és gratis en aquesta vida i també paguem un preu pel benestar que ens ha tocat viure. Una part d’aquest preu és viure en ciutats contaminades. Contaminades pels productes químics que el trànsit rodat i la indústria llencen a l’atmosfera, contaminades pel soroll dels cotxes, de les fàbriques, de l’aglomeració humana en la que vivim. I contaminades per l’enorme quantitat d’energia lluminosa que malversem i que emetem cap a l’atmosfera perdent-la estúpidament. Aquesta contaminació lluminosa és el que ens impedeix veure els estels per la finestra de casa. Només podem veure els més brillants, però ens perdem l’espectacle de la Via Làctia, la nostra galàxia.

Per poder gaudir-ne, un grup d’entusiastes d’Imàginem (www.imaginem.cat) ens en vam anar al Marroc, concretament al desert de Cheggaga on vam poder gaudir d’uns cels increïbles. En la fotografia superior ens teniu, tots quiets mentre la càmera captava la llum de la nit i la convertia en energia elèctrica que, gràcies al processador de la càmera es convertia en valors numèric que, un cop traspassats a l’ordinador, en permeten reviure les sensacions viscudes entre les dunes de sorra rogenca.

_7002084

Recommend
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • LinkedIN
Share
Tagged in
Leave a reply