';

Francesc Muntada · fotògraf

Primeres llums al Pedraforca
Primeres llums al Pedraforca

No sabria dir com va començar. Fins on puc recordar, la natura sempre se m’ha fet profundament atractiva. Ja de ben petit, quan sortia de la ciutat era conscient que “estava tocant la Terra”, que entre jo i el planeta no hi havia res, ni rajoles, ni asfalt… res.

Els paisatges naturals sempre m’han fascinat. La natura intocada, incontrolada, lliure de cap intervenció humana, allunyada de tota planificació… El resultat d’un seguit d’accions i reaccions que segueixen unes lleis desconegudes per nosaltres, antigues…. les lleis de la Natura

Ser testimoni de com canvia la llum al llarg del dia i de com aquests canvis transformen el paisatge sempre m’ha emocionat. He tingut la sort de tenir els parcs de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat prop de casa i les espectaculars formacions rocalloses que es poden trobar en aquests espais han creat en mi una sensibilitat especial cap aquestes manifestacions de la Natura.

La fauna i la flora també m’han seduït des de sempre, en el sentit que no n’he tingut mai prou amb les paraules “ocell”, “arbre”, “flor” o “roca”. Saber diferenciar un tallarol d’una mallerenga, un pensament d’una orella d’ós o el calcari del granit ha estat una mena de necessitat urgent, per a mi.

Finalment, després de provar diverses feines, vaig trobar en la fotografia allò que sempre havia estat buscant: viure en contacte amb la natura, a l’aire lliure… He de reconèixer que em sento més còmode menjant-me mig meló a l’ombra d’una alzina al pic de l’estiu que els millors pebrots farcits de brandada de bacallà en el millor restaurant de la ciutat.

En aquestes pàgines hi trobareu el resultat d’aquesta passió: històries vinculades a les imatges que faig senzillament perquè m’agrada fer-les i, també, les que faig per feina que, en realitat, també m’agraden. La fotografia té un equilibri perfecte entre la tècnica, la tecnologia i la creativitat, al meu entendre. Per això se’m fa tan atractiva, per això m’emociona tant. Si llegint aquestes històries i mirant aquestes fotos us emocioneu només la meitat del que jo m’he emocionat fent-les em donaré per satisfet.

Recommend
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • LinkedIN
Share
Tagged in
There are 6 comments on this post
  1. Febrer 20, 2010, 9:54 am

    Empieza bien… 🙂

  2. montse
    Febrer 21, 2010, 12:02 pm

    ets un poeta de la imatge i de la paraula

  3. Ric@rd
    Febrer 23, 2010, 5:13 pm

    Benvolgut Francesc,
    Admiro com ets capaç d’expressar en poques paraules tantes emocions.
    Fa temps, uns cinc anys, en un moment en que estava força “motivat”, vaig escriure: http://magmussol.blogspot.com/2008/08/tardor-muntanya.html
    Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
    s@lut

  4. Febrer 24, 2010, 10:09 pm

    Ostres Ricard, jo no m’atreveixo pas amb la poesia… No sabia aquesta faceta teva: bon fotògraf i poeta…

    Gràcies per compartir-ho!

    Francesc

  5. Febrer 25, 2010, 12:34 am

    Emocionant introducció.
    Abraçades amic
    Xavier

  6. Febrer 25, 2010, 11:09 am

    Gràcies, Xavier!!!

Leave a reply