';

El color de la nit

[message background_color=’black’]
[:ca]Bosc de ribera a l'Aulet [:en]Night forest at l'Aulet [:es]

 

[/message]

Un dels grans reptes de la fotografia és produir imatges que s’assemblin al que nosaltres veiem. Encara que sembli una obvietat, paga la pena pensar-hi. Nosaltres tenim un sentit de la vista molt avançat, perfeccionat a base de milions d’anys d’evolució, en el que hi intervenen aspectes físics (l’acció de la llum sobre algunes proteïnes de la nostra retina), aspectes químics (els intercanvis de sodi-potassi que es produeixen en el nostre sistema nerviós) i aspectes psicològics (experiències que hàgim tingut abans en situacions similars a la que estem vivint, la nostra memòria, etc). És per tant molt difícil que siguem capaços de crear una càmera que hi vegi igual que nosaltres.

Però gràcies a la tecnologia digital podem fer les fotografies i processar-les de tal manera que s’hi assemblin molt, al que hem vist. Només cal pensar-hi. Des d’Imàginem, l’estiu passat, vam fer una sortida al parc natural del Cadí-Moixeró per veure algunes tècniques per tal d’aconseguir-ho. Vam repassar l’HDR (High Dynamic Range) per aconseguir imatges amb un contrast similar al que nosaltres veiem, vam veure que el focus stacking ens permetia profunditats de camp similars a les del nostre sentit de la vista i vam fer panoràmiques per abastar el que abasten els nostres ulls units als moviments horitzontals del cap. Aquí podeu veure algunes fotografies d’aquell dia. Si hi ha prou gent interessada que no us va anar bé de venir aquell dia o que no us en vau assabentar, el podem repetir.

Avui, però, vull parlar dels colors, especialment del color de la nit. La pregunta que em faig és: la càmera veu els mateixos colors que jo? I la resposta és que depèn. Vegem-ho:

És evident que els fabricants de càmeres fotogràfiques treballen per aconseguir que les càmeres facin fotografies que s’assemblin al màxim al que nosaltres veiem. Sinó, en vendrien poques perquè un dels èxits d’aquest art i d’aquest mitjà d’expressió és, precisament, el fet de retenir imatges que ens evoquen experiències viscudes. Si les imatges que ens proporcionessin les càmeres no s’assemblessin al que hem vist, no tindrien aquesta funció i, per tant, seria un art reservat a minories, no com ara. Però realment se’n surten? Doncs en la majoria de casos, sí. Però hi ha situacions en les que la càmera no veu els color igual que nosaltres. Una d’aquestes situacions és la nit, quan hi ha poca llum disponible. Per què? Doncs perquè la càmera té un únic sensor i nosaltres en tenim dos: els format pels bastons i el format pels cons.

Què són els cons i què són els bastons? Són dos tipus de fotoreceptors diferents que tenim a la nostra retina. Els cons hi veuen en colors i necessiten una determinada quantitat d’energia lluminosa. tenim tres tipus diferents de cons (els ocells en tenen quatre i, per tant, veuen uns colors diferents del com els veiem nosaltres) i, per fer-ho fàcil, podem dir que uns estan especialitzats a veure els vermells, uns altres a veure els verds i els tercers a veure els blaus. I no tots són igualment sensibles a la llum: els blaus ho són una mica més que la resta. Els bastons, en canvi, estan especialitzats a veure-hi amb poca llum, però en canvi no ens proporcionen informació del color d’aquesta llum, només de la seva intensitat. Per tant, hi veuen en tonalitats de gris. Ja veiem, doncs, que en condicions de poca llum hi veiem diferent de com hi veiem a plena llum del dia. Com es tradueix això en fotografia?

Mireu aquestes dues fotografies, fetes una nit de lluna plena en un bosc de ribera a Aulet, a la Ribagorza aragonesa. Una és feta tal i com surt de la càmera, amb els retocs mínims de contrast i corbes perquè tingui bon aspecte. L’altra és processada perquè, segons el meu criteri, reflecteixi millor els colors de la nit.

[message background_color=’black’]

 

[:ca]Bosc de ribera a l'Aulet [:en]Night forest at l'Aulet [:es][:ca]Bosc de ribera a l'Aulet [:en]Night forest at l'Aulet [:es]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

[/message]

Quines diferències hi ha? Evidentment, el color. La primera imatge sembla feta de dia, ja que la lluna plena reflecteix la llum del sol i l’envia cap a la terra. La naturalesa de la llum de la lluna plena és exactament igual que la del sol. Tots els colors són ben visibles i la càmera ha captat la brillantor de l’atmosfera il·luminada per la lluna plena. Només en canvia la intensitat. Però és, precisament, aquesta variació en la intensitat el que provoca que els nostres ulls la vegin diferent. Això la càmera no ho sap i, per tant, si volem que la imatge sembli de nit, l’hem de processar perquè reflecteixi els canvis que es produeixen en el nostre sistema de visió.

Quin són aquests canvis? Un de molt evident és el color. El balanç del blanc s’ha ajustat a 3.000ºK per proporcionar-li aquest to blavós. Però amb això no n’hi ha prou. Fixeu-vos en el color del cel. També s’ha enfosquit per donar-li aquest to nocturn. Encara que hi hagi molta llum en el cel il·luminat per la llum de la lluna plena, nosaltres el veiem fosc (recordeu els aspectes psicològics de la visió?). Finalment, s’han dessaturat tots els colors (els bastons hi veuen en tons de gris) i només s’ha deixat una mica de color a la gamma dels blaus (perquè els cons blaus són més sensibles a la llum).

Us sembla que el resultat és l’adequat?

 

Recommend
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • LinkedIN
Share
Tagged in
Leave a reply