Des del meu punt de vista, la fotografia del paisatge és un reptes més difícils als que s’enfronta un fotògraf de natura. D’entrada sembla que qualsevol dels altres tres àmbits de la fotografia de natura hagi de comportar més dificultats.
En efecte, la fotografia de la fauna silvestre sempre és complicada, perquè els animals tenen poques ganes de col·laborar i molt sovint fugen o no estan en una bona postura. La macrofotografia comportar grans dificultats tècniques a causa de la poca profunditat de camp amb la que hem de treballar i la fotografia nocturna és difícil perquè cap dels instruments dels que disposem —l’exposímetre, l’enfocament automàtic i el visor— funcionen correctament.
Però en aquests tres grans àmbits tenim un aliat extraordinari: gairebé sempre mostrem allò que rarament podem veure voltant pel món: animals a primer terme, detalls imperceptibles a simple vista o cels estrellats que mai podrem veure a ull nu. En canvi, el paisatge sí que és a l’abast de tothom i si volem que les nostres fotografies sorprenguin, hi hem de posar alguna cosa més que una imatge bonica.
